Aquesta estat ha estat la última d’abans de setmana Santa, però abans de començar les festes hem rebut una mala noticia de la Jeimi.
La Jeimi té una família bastant desestructurada ja que el seu pare biològic viu a Hondures i fa anys que es va separar de la seva mare. La mare després d’aquell matrimoni s’ha ajuntat amb dos homes més, tenien fills amb ells. Actualment la Jeimi es trobava vivint aquí amb la mare i la nova parella, però la relació amb la parella de la mare no és molt bona.
La Jeimi va informar a d’institut que abandonava els estudis i que tornaria cap a Hondures amb el seu pare. El motiu ha estat les continues discussions que ha tingut aquest últim mesos amb la parella de la seva mare.
Des de l’institut ha traslladat el seu cas a Serveis Social, per tal que li facin un seguiment i la puguin orientar.
Com la Jeimi ja no vindrà més a l’aula d’acollida, hem decidit que la Maria faci més hores, ja que serà positiu per ella.
Reflexions:
Ha estat un sorpresa quan he sapigut que ja no vindria més la Jeimi. Era una noia que tenia ganes d’aprendre i que podia tenir un futur.
A més a més, ja havíem parlat algun cap que quan acabés l’ESO li agradaria estudiar estètica i perruqueria i ja havíem quedat de buscar informació sobre aquesta sortida professional.
Me sentit límitada el saber la noticia, ja que no he pogut parlar amb ella ni tampoc amb els seus pares. M’hagués agrada que ella en comentes alguna cosa abans d’abandonar d’institut, per tal de poder orientar-la.
Molts cops pots pensar que ho tens tot controlat, que el projecte que portes a terme està funcionant tal i con estava previst, però de sobte et trobés sorpreses sense esperant-ho.
Com a psicopedagogs hem d’aprendre a aprendre!
Reflexionar; estic toatlament d'acord amb la teva última frase, però jo afegiria quelcom més.
ResponEliminaCom a professionals a voltes pensem que ho controlem tots els factors dels alumnes, les amistats, la família, el propi alumne, ... i no és cert!
Em penso que com a psicopedagogs hem de ser conscients que en la'prenentatge d'un alumne intervenen molts factors i que alguns d'ells no els controlem i a voltes passa el que ha succeït a la Jeimi. De totes maneres si mentre hem pogut treballar hem donat tot el que hi ha a l'abast per millorar segur que la Jeimi o qualsevol altre alumnes s'emporatrà una motxilla plena de recursos per poder utilitzar.
Hola!
ResponEliminajo he tingunt un cas molt similar a l'IES on estic fent el Pràcticum.
Una alumna argentina que viu aquí amb la seva mare, la seva parella actual i una filla que tenen ambdós.
El pare viu a Argentina i fa més de tres anys que no el visita.
La nena estudia 3r d'ESO i fins el moment podriem descriure-la com una alumna aplicada que no dona cap tipus de problema.
Després del Nadal, la mare (que es preocupa molt per la seva filla) va anar a parlar amb el psicopedagog del centre, desesperada pel comportament de la seva filla: no estudiava, no volia anar a l'escola, parlava mal a casa, es barallava amb la parella de la mare, tenia problemes amb les companyes de classe...
El psicopedagog va intervendre i va organitzar reunions amb la tutora de l'alumna, amb ella mateixa, amb les companyes i amb la mare.
A hores d'ara sembla que la situació a casa i a l'institut ha millorat, però la mare no se'n refia i l'amenaça amb enviar-la a Argentina amb el seu pare.
Almenys la situació s'ha estabilitzat i, al contrari que en el teu cas, hem poguit intervindre i ajudar l'alumna.
Mireia.
Aquest cas t'ha dut a reflexionar. Perfecte, de ben segur que n'has après tant com de les grans lectures.
ResponEliminaCom a professionals podem tenir i hem de tenir controlats alguns elements. D'altres estan fora del nostre camp. Ho hem d'acceptar.
En la celebració del 15è aniversari de Psicopedagogia (19-2-2011), la Doctora Elena Martín va enumerar una competència que ens hem d'aplicar i que ara ens pot anar molt bé desprès d'aquest cas: " hem de ser competents en conviure amb i en l'incertesa". Sàvia afirmació, no?
Nosaltres tenim un cas que és tot el contrari: una noia que amenaça als seus pares (els dos viuen aquí i ella ha nascuat aquí) que quan faci 18 anys marxarà a l'Equador perquè aquí no està bé. Els pares estan angoixats amb aquesta amenaça. Què passarà? No ho sabem.
Jo també ho crec així, la incertesa és lo cert. Tot i que com a psicopedagogs proporcionem les que nosaltres creiem que són les millors actuacions per millorar l’aprenentatge, crec que l’alumne no aprèn si ell no vol aprendre. Cal treballar la motivació i el malestar emocional. Sovint penso que és difícil trobar el MÉS IMPORTANT, entre l’IMPORTANT però aquí veig una guia per a la intervenció.
ResponEliminaCarme
Moltes gràcies a tots per compartir amb mi les vostres experiències i reflexions, ja que a vegades és difícil entendre determinades situacions que provoquen incerteses.
ResponEliminaD'aquesta experiència he pogut aprendre i creixa com a professional. Com diu la Carme, hagués estat bo poder treballar el seu malestar emocional, però quan en vaig donar compte d'aquest malestar que patia la Jeimi ja va ser massa tard.
A partir d'aquesta experiència, crec que pot ser bo, sobretot en alumnes nouvinguts treballar aquest malestar des del començament, encara que sigui per prevenció.
Veig que tots ens hem trobat en casos similars, ja siguin en els moments de pràctiques com en els nostres centre de treball. Crec que el fet de conviure amb la incertesa ens ha d'encoratjar encara més per donar el màxim cada un dels nostres alumnes, doncs, mentre els tenim els estem ajudant a tenir, com diu el Jordi, la motxilla ben plena. Aquests seran els màxims recursos dels què disposarà en el seu futur.
ResponEliminaUna vegada més, podem observar la importància que té l'entorn i el context social que envolta els infants, els adolescents, ....
Laia em sembla excel•lent la idea del que dius de començar a treballar, en especial amb els alumnes nouvinguts, el malestar emocional. Segur que cada un d'ells ho està patint a la seva manera i de rebot potencia les dificultats per aprendre.
ResponEliminaCarme
Certament el procés migratori genere immenses dificultats emocionals als alumnes nouvinguts cal insidir moltíssim en aquest aspecte des de les escoles. Enhorabona per la iniciativa!
ResponEliminaEstic d'acord amb les dues idees exposades fins al moment. Reflexionar és part molt important de la nostra feina i també hem de tenir clar que hi ha coses que nosaltres no podem fer-hi més perquè seria invair la intimitat o la privacitat dels altres. I també crec que aquesta iniciativa de treballar amb els nouvinguts pot ajudar-los a nivell emocional i facilitar la integració no només a l'IES sinó a la societat en general.
ResponEliminaHola Laia, a mi m'acaba de passar el mateix amb un alumne que atenc al servei de logopèdia de l'escola, el pare ens ha dit que marxen a viure a Menorca perquè al pare li ha sortit feina allà , també són immigrants, amb una família molt complexa (pares separats, els fills viuen amb el pare ...). Els germans més grans es queden fins a final de curs però al petit se'l emporta. Portem preparant un conte per "llegir" als alumnes més petits des d'inici de curs i hem hagut de fer una reestructuració del que teniem previst fer d'aquí a un mes perquè pugui marxar havent "acabat" aquesta experiència. El nen està absolutament depressiu, i les mestres recolocant-nos per poder-lo "acompanyar".
ResponEliminaPels comentaris dels companys veig que és una realitat bastant compartida ...
Hola companys,
ResponEliminaCom dieu hi ha situacions que et fan reflexionar i replantejar la nostra tasca, enhorabona Laia per on has arribat! La veritat és que aquestes situacions a vegades et fan veure que en un moment tot pot girar-se i canviar, com a professionals hem d'estar preparats...
Com han dit altres companys, crec que treballar els aspectes emocionals és una decisió molt encertada i sobretot amb els nouvinguts, les persones al cap i a la fi som un sac d'emocions!!!
Hola dolors, el teu cas es bastant similar el meu, però si l'alumna encara no ha marxat, podries tractar aquest dol de la nena no com una pèrdua sinó com una festa, no et sembla. Si tota la classe prepareu com una "festa" on feu un moral amb dibuixos del nens de la classe, o alguna cosa divertida on tots els alumnes col·laborin, Lo important crec que la nena marxi amb un bon record i ompli la seva motxilla d'experiències positives i intentar que no li quedi mal sabor de boca pel fet de marxar. Paral·lelament podries treballar els aspectes emocionals de la nena, ja ser que és poc temps, però encara tens un mes, no? Ànims!
ResponElimina