Conclusions finals

Durant aquests mesos de pràctiques en l’aula d’acollida he aprés moltes coses tant personalment com professionalment.

Pels alumnes nouvinguts suposa una situació de dol venir a un país diferent al seu, tant a la cultura com a la llengua, ja que han deixat endarrere familiars, amics, veïns, etc, i són alumnes que necessiten molta dedicació i sobretot afecta. Per això, com a professionals hem de comprendre aquests processos de dol, per així poder entendre i estar preparats per la seva resposta conductual.

Amb el cas de la Jeymi vaig entendre de la importància que era treballar l’educació emocional i acompanyar-los en la seva situació de dol. Hem de tenir en compte els seus sentiments, i ajudar-los a canalitzar perquè puguin veure els aspectes desitjables i beneficiosos del nou entorn malgrat les dificultats i l’esforç que suposa la incorporació en una nova cultura i societat.

Amb la Jeymi no vaig poder treballar molt l’aspecte emocional, ja que a midat de curs va decidir abandonar els estudis i va ser massa tard per poder intervenir. En canvi, amb la Maria vaig poder anar treballar durant tot el període de pràctiques els aspectes acadèmics i personals. I aquest treball amb la Maria ha estat notable, ja que ara és una noia molt més oberta amb els companys i professors, parla més del seus sentiments i ha millorar molt amb l’expressió escrita i oral amb llengua catalana.

Per poder orientar-los és important posar-te el lloc del nouvingut, per poder entendre la seva desorientació i la importància de la nostra ajuda per transformar-la en seguretat.

També hem de tenir present de la importància que és fer una bona adaptació curricular i organitzativa, i un correcte seguiment educatiu individualitzat, com el PI. Tot això comporta realitzar reunions amb el tutors, amb la comissió psicopedagògica, amb la psicopedagoga de l’EAP, la psicopedagoga del centre i l’assessora de LIC.

Per tant, per poder dur a terme aquesta tasca educativa, ens calen un recursos humana i material, que per sort els he tingut.

Els objectius proposats a l’inici del curs s’han complert ja que he elaborat eines didàctiques per treballar a dins de l’aula d’acollida i alhora he col•laborat amb els professionals de dins i fora (EAP) del centre per poder realitzar una intervenció més acurada.

També destacaria molt positivament el fet de tenir l’oportunitat de viure una situació real, de poder contrastar la teoria amb la pràctica, i de familiaritzar-me amb el dia a dia amb l’aula d’acollida d’un centre de Secundària.

Cal dir que, durant tot el procés, crec que he mostrat una figura col•laborativa, reflexiva, autocrítica, prudent, receptiva, responsable, compromesa i flexible. Trets que són fonamentals en la figura de l’assessor psicopedagògic.

Per concloure dir que personalment ha estat una vivència molt enriquidora com a professional i com a persona, ja que alhora que ensenyem també aprenem!

Un dia a l’aula

Ja s’acosta final de curs, i tant el tutor, la psicopedagoga i jo hem notat que la Maria a fet un abans molt important en la llengua catalana. No només s’ha notat en l’assignatura de Català sinó que ha influenciat en la millora de totes les altres matèries. Fins i tot ha millorat la relació amb els seus companys.

A l’altra dia a l’aula estava parlant amb la Maria de com havia anat Setmana Santa i com es troba a l’escola. Vaig intentar parlar una mica de les seves emocions i sentiments (Educació emocional). La conversa va anar molt bé, ja que a poc a poc explica més coses i no es tanca tant en banda. Una cosa curiosa és que el començament sempre li preguntava, que has fet el cap de setmana i ella em contestava res. Costava molt treure-li paraules. Ara, en canvi, m’explica coses sense que li pregunti.

L’últim dia em va explicar que a finals de maig volia anar a Ucraïna unes setmanes ja que vol fer uns exàmens finals que fan el seu país per poder obtenir el títol en educació bàsica d’Ucraïna, ja que si un dia vol tornar el seu país no li convalidarien els estudis amb el títol d’ESO.

El fet és que està molt bé que a part d’estar estudiant aquí, a casa estudiï per poder examinar-se de les assignatures del seu país. Només hi ha un inconvenient, que es perdria les dues últimes setmanes de classe i no podria realitzar el treball de síntesis. Per aquest motiu, la seva mare i ella es reuniran amb la psicopedagoga per veure com es pot solucionar.

Educació emocional

Després de la reflexió del cas de la Jeimi crec que a dins de l’escola hi ha d’haver un espai on fer un aprenentatge emocional. No hem d’esperar que sorgeixi un conflicte amb un alumna per intervenir i resoldre’l, ja que podem treballar aquest aprenentatge a priori.

Entre tots hem d’aprendre a parlar dels sentiment i de les emocions, i a través de l’escolta activa podrem ajudar els alumnes nouvinguts a integrasar i adaptar-se millor.

Recordo que els primeres entrevistes que vaig tenir amb la Jeimi, vem parlar de com es sentia a la classe, com portava les assignatures, com es trobava amb els companys.... ella es va explicar la por que tenia a no poder passar el curs i de les dificultats que li suposava aprendre una llengua nova. Fins i tot va haver un moment que es va posar a plorar tímidament, i jo en aquell moment li vaig abraçar per donar-li afecta i que es sentis recolzada. Crec que en aquell moment vaig fer una escolta activa. Entre les dues ens vem proposar anar solventant totes aquells petits obstacles que anés tenint. Vaig pensar que l’aula d’acollida també seria un suport emocional.

Però els dies de l’aula d’acollida la veia molt animada i contenta, i no vem tornar a parla de les seves emocions. Ara crec que va ser un error. Per aquest motiu, és importat treballar les emocions encara que pensem que no és necessari.

Podem dir que la escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

L’aprenentatge emocional es troba molt lligat amb e la teoria de Howard Garden sobre les intel•ligències múltiples. Sobre tot en les dues de les intel•ligències que Gardner menciona: la intel•ligència intrapersonal i la interpersonal , ja que treballant i formant aquestes dues intel•ligències es formen persones capaces d’interactuar en aquest món des dels sentiments propis i els dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel•ligents emocionalment.

Aquí us deixo un vídeo sobre les intel•ligències múltiples:

Un incident.... fa que pensar

Aquesta estat ha estat la última d’abans de setmana Santa, però abans de començar les festes hem rebut una mala noticia de la Jeimi.

La Jeimi té una família bastant desestructurada ja que el seu pare biològic viu a Hondures i fa anys que es va separar de la seva mare. La mare després d’aquell matrimoni s’ha ajuntat amb dos homes més, tenien fills amb ells. Actualment la Jeimi es trobava vivint aquí amb la mare i la nova parella, però la relació amb la parella de la mare no és molt bona.

La Jeimi va informar a d’institut que abandonava els estudis i que tornaria cap a Hondures amb el seu pare. El motiu ha estat les continues discussions que ha tingut aquest últim mesos amb la parella de la seva mare.

Des de l’institut ha traslladat el seu cas a Serveis Social, per tal que li facin un seguiment i la puguin orientar.

Com la Jeimi ja no vindrà més a l’aula d’acollida, hem decidit que la Maria faci més hores, ja que serà positiu per ella.

Reflexions:

Ha estat un sorpresa quan he sapigut que ja no vindria més la Jeimi. Era una noia que tenia ganes d’aprendre i que podia tenir un futur.

A més a més, ja havíem parlat algun cap que quan acabés l’ESO li agradaria estudiar estètica i perruqueria i ja havíem quedat de buscar informació sobre aquesta sortida professional.

Me sentit límitada el saber la noticia, ja que no he pogut parlar amb ella ni tampoc amb els seus pares. M’hagués agrada que ella en comentes alguna cosa abans d’abandonar d’institut, per tal de poder orientar-la.

Molts cops pots pensar que ho tens tot controlat, que el projecte que portes a terme està funcionant tal i con estava previst, però de sobte et trobés sorpreses sense esperant-ho.

Com a psicopedagogs hem d’aprendre a aprendre!

Anàlisis de les primeres sessions:

Les dues alumnes s’han mostrat molt participatives i amb ganes d’aprendre. Tot apunta que si ajuntem el seu interès per aprendre i les nostres ganes d’ensenyar, el treball sigui un èxit!

Estic molt contenta com estan anant les primeres sessions, tant amb les alumnes com el recolzament de altres professions (psicopedagoga de l’EAP, tutors, professor de llengua catalana, directora, Assessora de l’EAP...).

Val dir, que el centre valora molt positivament la tasca que estem portant a terme a l’aula d’acollida, ja que gràcies aquest nou projecte podem oferir:

- El alumnes nouvinguts que s’integrin a l’escola i aprenguin la llengua catalana per ser un alumne més al grup classe, sense que es sentint marginats.

- Una continuïtat en el temps i que els cursos vinets es continuï aquest projecte iniciat i alhora es pugui anar millorant i buscant alternatives aquelles punt febles de l’aula d’acollida.

Entrevista amb les dues alumnes

Vaig establir el meu primer contacta amb la Maria i la Jeimi. Les dues noies tenien moltes ganes de poder anar unes hores setmanals a l’aula d’acollida i estaven molt motivades.

El que més amb va cridar l’atenció és que van sol·licitar algunes fitxes de treball de llengua catalana per poder anar practicant a casa. El seu interès és molt alt i això fa que les expectatives siguin més altes.

La Jeimi té més problemes amb la llengua catalana que la Maria, ja que ella acostuma a parlar amb tothom castellà i li costa més aprendre la llengua. A més a més, la Jeimi presenta problemes d’aprenentatge, i segons la psicopedagoga de l’EAP que li fa un seguiment, comenta que podria tenir problemes de dislèxia, ja que té dificultats en distingir algunes consonants.

En canvi, la Maria el ser d’Ucraïna ha hagut d’aprendre el Català i el castellà des de cero i això fa que es veu obligada aprendre les dues llengües per igual. A part, és una noia intel·ligent que té facilitar d’aprenentatge i de principi de curs a ara ha millorar en seu rendiment escolar, ja que ha passat de tenir sis assignatures suspeses a dues.

En aquestes entrevistes hem acordat els dies i horaris d’aula d’acollida i després de fer les primeres valoracions començarem les sessions de l’aula d’acollida.

Avaluació inicial: Un món per descobrir

La reunió amb l’assessora de LIC va ser un bon començament per poder encaminar el meu projecte. Però per poder de complir els meus objectius establerts en la meva primera fase del projecta he buscat informació, tant interna com externa per poder informar-me de com encarar el meu projecte d l’aula d’acollida.

He recollit informació de l’IES de sentmenat de anys anterior que s’havia utilitzat en el centre com:

- Protocols i agents del Pla d’acollida.

- Valoracions d’aprenentatge de la llengua catalana de l’alumne.

- Pla d’actuacions del centre

- Informes de coordinació lingüística del centre

- Diverses fitxes d’activitats utilitzades.

E la mateixa forma he utilitzat l’espai LIC per recerca projectes d’altres centres per extreure informació.

Després de tenir accés a tota aquesta informació, juntament amb la psicopedagoga del centre hem establer una metofdologia a seguir a l’aula d’acollida.

Les sessions estaran organitzades en quatre apartats:

- Aprenentatge del Català utilitzant les noves tecnologies. Bàsicament a través de l’enllaç de VINCLES i GALÍ

- Expressió escrita a partir de fitxes de treball.

- Lectura a partir d’un llibre de nivell bàsic escollit per l’alumna

- Expressió oral a partir de Joc de taula i làmines gràfiques.

A cada sessió es treballaran dos dels apartat anterior, d’aquesta manera l’aprenentatge serà més dinàmic i canviant. D’aquesta manera el que volem pretendre és que aprenguin català de formà dinàmica i divertida.

Valoració inicial:

Estic complint els meus objectius incials de la meva primera fase, ara només falta establir una entrevista prèvia amb les dues alumnes.

Duran les entrevistes amb els professionals he pogut extreure molta informació i m’ajuda’t molt aquesta informació alhora d’establir una metodologia de treball.

Làmina:

La Ciutat

És una col•lecció de 12 làmines indicades per treballar el llenguatge en situacions comunicatives de la vida quotidiana a les aules d’acollida. Són de la Generalitat de Catalunya.

El temes tractats de les làmines són: la casa, el parc, el bar i el restaurant, la ciutat, la muntanya i el camp, la platja i el port, el mercat i el supermercat, el temps, els transports, els oficis, el centre cívic i el centre comercial.